Mèsta e vagabûnda Dimm, ul tò cör, Agatha, a vólt al mena i tóll Ul mär, ul vast mär al cunsóla i nóstar turmènt! Pórtum via, caróza! Rapìsum, bastimènt! ’Me sii luntän, päradiis prufümaa, Ma ul verd päradiis di primm amûr, l’inucènt päradiis pièn da giói nascóst, |
"L'Ennemi" Ma jeunesse ne fut qu'un ténébreux orage, Voilà que j'ai touché l'automne des idées, Et qui sait si les fleurs nouvelles que je rêve - Ô douleur! ô douleur! Le Temps mange la vie, Charles Baudelaire, Les fleurs du mal "Ul nemiis" La mè giuèntü l’è staa un uragän tenebruus, Mô che sun rivaa a l’autünn di pensaa, E chi sa se quii növ fiûr ch’hoo sugnaa Ó dulûr! ó dulûr! Ul tèmp al mängia la vita, |
Le Chat Lorsque mes doigts caressent à loisir je vois ma femme en esprit. Son regard, Et, des pieds jusques à la tête, Ul Gatt Quänd i mè diid carézan par gudé alûra pènsi a la mè dóna. Ul sò sguärd, e, dai pee sü fin al cô, |